1. Diferents tipus de forces intermoleculars

  • Forces dipol-dipol: Existeixen entre les molècules polars neutres.



    • Es creen forces dipol-dipol quan les molècules polars s’atrauen unes a altres perque l’extrem positiu de una molècula està prop de l'extrem negatiu de l’altra.
external image dipoldipol.jpg
Drets de imatge reservats a Dragos Pop

    • Hem de tindre en compte que les forces dipol-dipol només son efectives quan les molècules polars estan molt prop una de l'altra.












Agradecimientos por el flash aquí


  • Forces de dispersió:


    • Són forces intermoleculars que s’estableixen entre molècules a causa de la formació de dipols instantanis, com a conseqüència del moviment dels electrons. De les tres classes de forces intermoleculars, les forces de dispersió son les més dèbils.



  • Formació de dipols instantanis:



Agradecimientos por el flash aquí


  • Els dipols són fluctuants, és a dir, que van canviant contínuament de polaritat a causa del moviment fluctuant dels electrons.



Agradecimientos por el flash aquí

  • Si dues partícules (àtoms o molècules) estan prou properes, les fluctuacions dels núvols electrònics es poden influir mútuament, oscil·lant en sincronia i creant-se una atracció entre les partícules.



Agradecimientos por el flash aquí


  • Enllaços d’hidrogen:



    • Plantegem la situació: tenim una molècula d'hidrògen amb fluor, oxigen o nitrogen. Aquests elements estan carregats negativament (amb una càrrega molt alta), el que fa que l'hidrògen estiga carregat positivament. L'hidrògen d'aquesta molècula atraurà al fluor, oxigen o nitrogen d'una altra molècula, creant així una força intermolecular que anomenem enllaç d'hidrogen.

external image hidrogen.jpg
Drets de imatge reservats a HantiKhal

Si es fa l'enllaç d'hidrògen, representat en una vista 3D, es veuria de la següent manera:
external image hidogen3.jpg
Drets de imatges a Wiidescubre
Las imágenes que no mencionan de donde están extraídas, están subidas a una cuenta de img.shack a nombre de Dragos Pop (HantiKhal) el cual concede todos los permisos para que se usen las imágenes en la wiki.


2. Propietats de les substàncies moleculars



  • Les substàncies moleculars a temperatura ambient poden aparèixer en els tres estats d’agregació:
    • Gasos: Com per exemple: H2
external image 58255.jpg

Drets de imatge reservats a medicalpicture

    • Líquid: Com per exemple: Br2

external image br2r.jpg


Drets de imatge reservats a medicalpicture

    • Sòlid: Com per exemple: I2

external image 29346299.jpg

Drets de imatge reservats a medicalpicture



  • Apareixen en aquests tres estats perquè les forces intermoleculars son dèbils i amb canvis de temperatura els seus components es separen molt fàcilment, a més d’això, com la força intermolecular es dèbil, fan que el sòlids siguin tous y fràgils.

  • Respecte a si son conductors, no ho són, perquè les molècules són neutres i tenen els electrons immobilitzats a causa de la gran atracció que exerceix el nucli. Això provoca que no puguin transportar electricitat.

  • La solubilitat varia segons siguin apolars o polars:
    • Si son apolars, es dissoldran bé en dissolvents apolars
external image 554monolayer.gif
Drets d'imatge Açí


    • Si son polar, es dissoldran bé en dissolvents polars.
covalentes-polares-no-polares_image005.gif
      • Explicació: Tenim una substància polar en mode dipol-dipol, i li afegim un dissolent polar (H20), la molècula de H20 té dues carregues positives i una negativa. Al juntar el H20 amb la substància polar, les càrregues positives del H20 aniran a la càrrega negativa de la substància polar, i les càrregues negatives del H20 aniran a les càrregues (carrega) positiva de la substància polar, de tal manera que queda en forma que està en la imatge.
Sin_título.png

Drets de imatge reservats a Dragos Pop


3.Propietats dels sòlids covalents.




  • L’alta temperatura de fusió és deguda a la gran fortalesa dels enllaços covalents. Això es dóna a causa de que com hi ha molts enllaços, li costa molt trencar-los per a que el sòlid es fonga.

external image 240px-Te_struct_c.png
Imatge amb Creative Commons CC
  • Té una gran duresa, i això es deu a que hi han molts enllaços covalents i per això es molt difícil separar els àtoms de l’estructura cristal·lina.

  • La seua fragilitat és deguda a que si els enllaços es trenquen, no poden formar-se nous enllaços fàcilment.

  • Té una baixa conductivitat i és a causa de la poca mobilitat dels electrons de valència, perquè com hi ha tants en tan poc espai, a dures penes es mouen.
external image 240px-Te_struct.png
Imatge amb Creative Commons CC
  • La seua insolubilitat s’explica per la gran intensitat que hi ha entre els enllaços, que impedeixen la separació dels àtoms.





4. La conductivitat i la forma molecular del grafit i el diamant.

  • El grafit i el diamant són dos al·lòtrops (un al·lòtrop en química es la propietat que tenen determinats elements químics de presentar-se amb estructures químiques diferents) del carboni, però encara que provenen del mateix element presenten una estructura molt distinta.



    • El diamant (les dos imatges de l’esquerra) és molt més dur i presenta una estructura cristal·lina tridimensional. No condueix l'electricitat.

    • El grafit (les imatges de la dreta ) es menys dur que el diamant y presenta una estructura a capes bidimensional. Es bon conductor elèctric.


627px-Diamond_and_graphite_(1).jpg



  • La raó per la qual el diamant no condueix l’electricitat i el grafit sí, és perque l’estructura del diamant (tridimensional) no deixa espai per a que hi hagin electrons lliures i no deixa que aquestos es moguin. En canvi en el grafit, al estar format per capes, entre capa i capa queda un xicotet espai que deixa que els electrons es moguin lliurement. Com els electrons es poden moure lliurement per el grafit, aquest és conductor elèctric.



  • En aquesta imatge hem intentat simular el moviment dels electrons. Les dos “parets” negres serien les capes del grafit, les esferes blau pàl·lid, els electrons i el raig blau seria la trajectòria de aquestos ( l’electricitat és el moviment dels electrons).


external image grafito.png
Derechos de imagen reservados a Oscar Caballero